'El nom de la rosa', Edat mitjana en estat pur

L'Edat mitjana és una època famosa pel seu obscurantisme, per les seves prohibicions, per la misèria, les plagues, la guerra, marcada per la religió... Caldria saber si realment va ser tan tenebrosa, tot i que tot apunta que va ser força dura pels que van viure aquest període. Tot i això, i com sempre, en mig de les tenebres sempre hi ha escletxes de llum. I en una novel·la i película com és El nom de la rosa (1986), la llum és el seu protagonista, Guillem de Baskerville. Aquest frare fransiscà protagonitza una obra plena de misteri, filosofia, història, passió i denúncia. Perfecta per tot aquell que vulgui saber sobre una de les etapes més misterioses i llargues (del segle V al XV d.C) de la història de la humanitat.


El film, una coproducció alemanya, italiana i francesa es basa en la novel·la homònima d'Umberto Eco (1932), publicada el 1980 i una de les seves obres més cèlebres. L'argument de la pel·lícula és força fidel al llibre, tot i que no aprofundeix tant en els temes filosòfics (que ningú s'espanti, la pel·líqula no és lenta ni pesada). Explica els fets ocorreguts en una abadia de l'alta Edat mitjana, en la que mor un escribent misteriosament. Per trobar una explicació es desplaça fins al lloc Guillem de Baskerville, interpretat per un magistral Sean Connery, acompanyat del jove monjo Adso (Christian Slater). Però una vegada arriben al lloc, els assassinats dels monjos continuen, i tots dos procedeixen a  investigar, tot i les mirades inquisidores (mai millor dit) d'alguns dels monjos.


La meravellosa sala d'escriptura, una biblioteca subterrànea, una breu però apassionada història d'amor impossible, una església dalt d'un penya-segat envoltada de boira, les reflexions... fan que la història sigui difícil d'oblidar i una lliçó magistral del que va ser una època. Sense oblidar els personatges... Guillem de Baskerville destaca per la seva agilitat mental, digne del propi Sherlock Holmes, que contrasta amb la innocència i inexperiència vital del seu aprenent Adso (narrador de la història). Magistral també la interpretació de Feodor Chaliapin, en el paper de Jorge de Burgos, el monjo que està en contra del riure i de qualsevol mena de diversió per a les persones, coneixedor que això donaria més llibertat a la humanitat.

Com a curiositats, assenyalar que el director, Jean Jacques Annaud (1943) no va pensar en Sean Coennery per interpretar al protagonista, si no que el primer nom va ser Robert de Niro. Respecte al majestuóss edifici de l'abadia,  es van inspirar en la Sacra di San Michele, una espectacular abadia del nord d'Itàlia, de la provincia de Turín.


En definitiva, una pel·lícula per aprendre, un clàssic ja del cinema, una obra plena de secrets i misteris indicada per als amants de la novel·la negra i de la història.


A continuació, uns links per ampliar la informació i unes imatges del film.


http://www.filmaffinity.com/es/film288865.html


http://www.cinemania.es/noticias/13-cosas-que-probablemente-no-sabias-de-el-nombre-de-la-rosa/